Durant els darrers anys, les cuines obertes han guanyat protagonisme en revistes de decoració, programes de televisió i projectes d’interiorisme d’arreu. Són espais lluminosos, diàfans i aparentment versàtils, que simbolitzen una manera de viure més social, més flexible i més connectada.

Però… realment són per a tothom? Tenen més beneficis que inconvenients? A La Mimètica, on cada projecte comença escoltant la història dels qui l’habiten, sabem que no hi ha una sola resposta vàlida. Avui t’invitem a explorar amb nosaltres aquesta pregunta: la cuina oberta, sí o no?

‍

Què vol dir, realment, tenir una cuina oberta?

Una cuina oberta és aquella que s’integra visualment i funcionalment amb el menjador o la sala d’estar, sovint a través d’una illa o una península que actua com a punt de connexió. És un espai sense barreres arquitectòniques, que permet compartir moments mentre es cuina, es treballa o es conversa. És, en certa manera, una declaració d’intencions: cuinar no és una tasca aïllada, sinó una part viva del dia a dia.

El seu èxit no és casual. Les cuines obertes responen a una sèrie de necessitats molt reals:

Més llum, més espai, eliminant parets, la llum natural circula lliurement, i l’espai guanya amplitud visual. És una solució ideal per a habitatges petits o amb distribucions antigues que busquen respirar.

Vida compartida. Les cuines obertes afavoreixen la connexió. Permeten estar amb la família o els amics mentre es cuina, escoltar la música que sona al menjador, o tenir un ull posat als infants sense perdre el fil de la recepta.

Espais multifuncionals. Una illa central pot convertir-se en una barra per esmorzar, una taula auxiliar, una superfície de treball o un lloc per a una copa de vi a mitja tarda. És molt més que una cuina: és un espai de trobada.

Un llenguatge estètic actual. Amb una bona elecció de materials, colors i textures, la cuina pot dialogar amb el saló i convertir-se en una peça clau de l’estètica de la llar.

‍

Tot i els avantatges, és important reconèixer que no totes les formes de viure encaixen amb una cuina oberta. Com tot en disseny d’interiors, cal analitzar des de la realitat i no només des de la tendència.

‍

Cuinar fa soroll. I fa olor. Tot i que actualment existeixen campanes extractores molt eficients, la total eliminació d’olors no sempre és possible. El mateix passa amb el so del rentaplats, el bullir de l’aigua o la música de fons.

‍

Una cuina oberta exigeix ordre constant. Quan els fogons, plats o utensilis formen part de l’escena principal, qualsevol deixadesa trenca l’harmonia de l’espai.

‍

Algunes persones gaudeixen de cuinar en silenci, amb tranquil·litat, o simplement sense públic. Una cuina oberta pot generar la sensació de no desconnectar mai del ritme de la resta de la casa.

‍

No tots els espais són òptims per obrir la cuina. A vegades, hi ha limitacions estructurals, instal·lacions o condicions de ventilació que dificulten o encareixen la reforma.

Aleshores, per a qui pot ser ideal una cuina oberta? Aquest tipus de distribució encaixa especialment bé en habitatges petits, on es busca guanyar sensació d’amplitud i aprofitar al màxim la llum natural. També és molt adequada per a persones que gaudeixen cuinant acompanyades, que veuen la cuina com un espai per compartir i conversar, més enllà d’una simple funció pràctica. En l’àmbit estètic, és una bona opció per a aquells que valoren una continuïtat visual i fluida entre cuina i sala d’estar, i per a persones organitzades i amb sensibilitat pel disseny, que saben mantenir l’ordre i gaudir de l’harmonia dels espais oberts.

Ara bé, potser no és la millor alternativa per a tothom. Si acostumes a cuinar plats amb olors fortes o molt vapor, si tens poc temps per mantenir l’ordre diari o simplement prefereixes que cada espai tingui la seva funció i intimitat, una cuina oberta pot resultar incòmoda. També cal tenir en compte aspectes tècnics: en habitatges amb una ventilació limitada o on hi ha molt soroll ambiental, pot ser més pràctic mantenir la cuina separada.

‍

Alternatives a mig camí: flexibilitat i confort

Una de les grans virtuts del disseny d’interiors és que no cal escollir entre blanc o negre. Hi ha solucions intermèdies que permeten gaudir de la llum, la connexió i l’estètica d’una cuina oberta, sense renunciar a la funcionalitat o a una certa intimitat.

Una opció molt popular són les portes corredisses de vidre, que permeten tancar l’espai quan es necessita —per exemple, per evitar olors o sorolls— sense perdre la llum natural ni la connexió visual amb la resta de l’estança. També es pot optar per panells mòbils o cortines lleugeres, que afegeixen textura i personalitat a l’ambient, alhora que permeten modular l’espai en funció del moment i de l’activitat.

Una altra proposta interessant són les cuines semiobertes, que juguen amb mitges parets, estructures obertes o diferències de nivells per suggerir una separació subtil. Aquest tipus de disseny manté una certa delimitació sense caure en una compartimentació rígida, i pot adaptar-se molt bé a les necessitats de la vida quotidiana.

A La Mimètica, dissenyem cuines amb una mirada integradora. No hi ha cap fórmula universal. Cada habitatge, cada família, cada rutina, ens diu coses diferents. Hi ha llars on obrir la cuina és una revelació. N’hi ha d’altres on conservar-la separada preserva la calma i el caràcter de l’espai.

El nostre compromís és escoltar abans de projectar, entendre abans de dibuixar. Perquè una cuina no és només un lloc per cuinar: és un lloc on passen coses, on comencen històries, on s’escolten notícies, on es fa un cafè de bon matí o s’escalfa una sopa a mitjanit.

‍

La decisió de tenir una cuina oberta o no depèn molt de com vius, del que valores i de com imagines casa teva. No hi ha una resposta única ni correcta per a tothom, i això està bé. A La Mimètica acompanyem molts projectes on aquesta decisió es pren amb calma, escoltant les necessitats de cadascú, estudiant els plànols i comparant opcions. Una cuina pot ser oberta, tancada o quedar-se a mig camí, però el que realment importa és que s’adapti a tu i al teu estil de vida, perquè així serà un espai que t’enriquirà cada dia.

‍

Una cuina pot ser oberta, tancada, o a mig camí. L’important és que estigui oberta a tu.

‍