Durant anys, les cuines obertes han ocupat portades de revistes i han estat sinònim de modernitat. Però amb el pas del temps i l’ús quotidià, una pregunta torna a aparèixer amb força en molts projectes: cuina oberta o cuina tancada?

A La Mimètica defugim les respostes universals. No hi ha una opció millor que l’altra, sinó decisions ben preses segons l’espai, els hàbits i la manera de viure de cada persona. El criteri i l’ús real són els que han de marcar el camí.

‍

Més enllà de la tendència: com vius la cuina?

Abans de parlar de distribucions, cal entendre el paper que té la cuina dins de la llar. No totes les famílies la viuen igual ni li donen el mateix pes.

Hi ha qui cuina diàriament i necessita concentració, ordre i control d’olors. Altres viuen la cuina com un espai social, obert i compartit amb el menjador o la sala d’estar. Dissenyar sense tenir en compte aquests matisos pot portar a espais visualment atractius però poc pràctics en el dia a dia.

‍

‍

Cuines obertes: continuïtat i relació entre espais

Les cuines obertes permeten una major connexió visual i funcional amb la resta de la casa. Aporten sensació d’amplitud, faciliten la circulació de la llum natural i reforcen la idea de cuina com a espai de convivència.

Quan estan ben resoltes, funcionen especialment bé en habitatges on:

• la cuina forma part de la vida social,
• l’ordre visual està molt cuidat,
• els materials i els electrodomèstics s’integren amb l’entorn.

Ara bé, una cuina oberta exigeix més coherència en el disseny i una planificació molt precisa. Tot queda a la vista, i això implica pensar bé l’emmagatzematge, els acabats i la relació amb la resta d’espais.

‍

Cuines tancades: concentració i control

Les cuines tancades continuen sent una opció molt vàlida i, en molts casos, la més adequada. Permeten separar usos, controlar sorolls i olors i crear un espai més funcional per a qui cuina amb freqüència.

Lluny de ser una solució antiga, una cuina tancada ben dissenyada pot resultar lluminosa, còmoda i molt agradable. Portes de vidre, tancaments lleugers o solucions corredisses permeten mantenir la connexió amb la resta de la casa sense renunciar a la separació quan cal.

‍

Solucions intermèdies: flexibilitat i adaptació

Entre el blanc i el negre hi ha moltes opcions. Cada vegada més, treballem amb solucions híbrides que permeten adaptar l’espai a diferents moments del dia.

Cuines semiobertes, tancaments mòbils o elements transparents ofereixen la possibilitat d’obrir o tancar segons l’ús, combinant el millor de cada opció. Aquest tipus de plantejaments responen millor a una vida real, canviant i no sempre previsible.

‍

‍

L’espai, la llum i l’arquitectura com a condicionants

No totes les decisions depenen només de gustos personals. L’arquitectura de l’habitatge, l’orientació, la mida de l’espai i la llum natural són factors determinants.

Un mateix concepte pot funcionar perfectament en un pis i no tenir sentit en un altre. Per això, a La Mimètica analitzem cada cas de manera global, entenent la cuina com una peça més dins d’un conjunt coherent.

‍

Dissenyar amb criteri, no amb fórmules

La pregunta no és si la cuina ha de ser oberta o tancada, sinó com ha de funcionar per a qui la viu. El bon disseny no imposa solucions, sinó que interpreta necessitats i les transforma en espais pràctics, equilibrats i duradors.

A La Mimètica treballem les cuines com a espais clau de la llar, pensant en l’ús real, el confort i la coherència amb la resta de l’habitatge. Cada projecte parteix de l’escolta i del criteri, evitant decisions automàtiques i apostant per solucions que tinguin sentit a llarg termini.

Perquè una bona cuina no és la que segueix una tendència, sinó la que s’adapta a la vida de qui l’habita.